Una cosa vos te de dir la tia: la Xunga
Qualificaora és un marejol… No tenia prou amb els li-lo-li-lo’ls dels pronoms
febles que ara s’anterat la tia que en el valencià hi ha una lletra que està trencada.
Per l’amor de deu, des de quan està aixina ixa lletra?... La tia ha
preguntat per teléfono a la Xunga Qualificadora quant de temps duia trencada la
Ce, i s’han quedat astomordits, que ni han alenat. I Miquel tampoc sap si es
diu dolçet o dolset... I a Purin ni li pregunte, que m’ambiarà a gambar loros. Només
fa que dir-me que pa què astudie a estes hores. Jo li dic que perquè no vull
morir-me sense adependre a parlar i escriure el valencià com toca, que mai de
la vida ha pogut. I ella me diu: “Amparito, tu no te trobes bé, fest-te una
misteleta”. I vejes que fas, me pega en el viu... I me toca fer-me-la-li’l,
fermel-li-la… Ai, com siga... I no es penseu, no, bonicos, que a banda de la Ce
Trencada també hi ha una que se diu “Ele Cheminada” que és de lo més aseà i que
du un puntent precios en lo mig… Aixina: l·l
¿Tu te penses el valencià, quins misteris
té?... La tia es que no podia ni parlar en valencià a l’escola quan era menuda,
ni astudiar-lo ni res. Ixa sort teniu ara, bonicos. I per això està de lo més
repagà la tia: d’astudiar-lo-lin, li’n-lo (ai, què farta estic dels lilos).. I
avant se farà que no se traga la tia l’ensamen del mitjà al més que ve... Ara la tia està llegint un llibre
d’Enric Valor i tot... L’atre dia li vaig dir a Purin que en el valencià ni
havien Os i Es obertes i tancades, i en conter de traure’m la misteleta com fa
sempre que li parle del valencià, volia arrear-me un Optalidó, la cara de figa
(encara en té aguardats de l’any de la picor)… Purin es moooolt rebona persona,
però moooolt recabuda. I damunt ara, que no se li’n va l’enronieta de que
Alberto el de Nuevas Generaciones ha fet massa lliga en Ramón i que ixe caldo
qué’s, i que veges tu què faran tant de rato els dos junts amunt i avall...
I allà vas, cabaç... En quan entra Ramón
per la porta, ja està llegint-li la cartilla i armant-li la marimorena. Que té el cel guanyat este Ramón:
en tot lo reanimal que és pa atres coses, a Purin, la du en bandeja, i quan la
veu sofocà, pegà la cabotà i au. La veritat és que sí que han fet lliga, sí.
L’atre dia, Alberto li va demanar a Ramón que l’ansenyara a lligar enciams, li
va dir que vol fer-se un “huerto ecológico”. Què, quès?... Però, això del
“huerto ecológico” vos ho conta la tia a l’atra setmana, que ara ja te que
dixar-vos, que li ha fet una coca a Miquel i vol possar-li-li xocolate per damunt pa
les xiquetes, que se porta de lo més bé en la tia i li possa els
ascritets al bloc. I en esta vida se te de ser agraïda. Au, pues, la tia vos
ambia un best ben regran. Per l’amor de deu, feu coses boniques i que s’apare
el mon de lo feliços que sou... Feliços
serà en Ce Trencada o un una d’ixes Eses que no ascolten... Pos a la Xunga no
torne a tocar, ni pensar-ho, que estàn més amunt que el Pernales.
tieta encara que torne a tocar a la xunga no van a fer-li cas, vosté a la seua que ho fa molt rebé i al que no li agrade que no mire i referent a la C trencada no la podem apanyar la necessitem així, molts besets i cuide a Miquel i a les seues xiquetes i records a la Purín, bona nit tieta un bes ben regran
ResponEliminaAi, que rebonica que eres, per l'amor de deu... A la tia li anima de lo més això que dius i ancara astudiare més de valent... Ara, la lletra ixa trencada, no sé, no sé.... La tia li dona besets a tots de part tegua. I un ben regran pa tú, carinyo.
EliminaHe he. Gràcies per aquest apunt, que m'ha fet riure en veu alta!
ResponElimina